Museu de la Resistència Holandesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu de la Resistència Holandesa
(nl) Verzetsmuseum Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu militar
museu nacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1999
Activitat
Membre deFoundation for Museums and Remembrance Centers 40-45 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
UtilitzaGebouw Plancius (en) Tradueix
Lekstraatsynagoge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Número de telèfon+31-20-620-2535 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISILNL-AsdVMA Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webverzetsmuseum.org Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Gebouw Plancius (en) Tradueix
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteNicolaas Vos Modifica el valor a Wikidata
Obertura1876 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióPlantage Kerklaan 61A Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 22′ 05″ N, 4° 54′ 47″ E / 52.368°N,4.913°E / 52.368; 4.913
Monument Nacional  
Data11 desembre 2001
Identificador518400

El Museu de la Resistència Holandesa és un museu d'Amsterdam que mostra, a través d'objectes i documents autèntics, de fotografies i d'audiovisuals la història d'Holanda sota l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Sobre la base d'històries personals, s'explica les diverses reaccions de la societat holandesa davant de l'ocupació: els qui van col·laborar amb els alemanys, els que es van mantenir neutrals a causa del temor a l'ocupant i els que es van organitzar en un moviment de resistència per boicotejar l'ocupació. El museu fou creat el 1985, i es traslladà l'any 1999 a la seva actual ubicació a l'edifici Plancius, antiga seu d'una societat coral jueva.[1]

En plena Segona Guerra Mundial, Holanda, que s'havia mantingut neutral, va ser ocupada per l'exèrcit de Hitler durant cinc anys, des del 14 de maig de 1940 fins al 5 de maig de 1945. Molts homes van ser forçats a treballar per a la indústria de guerra alemanya i s'aplicaren les mateixes polítiques repressives contra la població jueva, contra altres minories ètniques i contra totes aquelles persones que el règim nazi no considerava "dignes". A la fi de la guerra, tropes aliades amb el suport de la resistència holandesa van alliberar el país. Unes 120.000 persones van ser empresonades per haver col·laborat amb els ocupants.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de la Resistència Holandesa
  1. 1,0 1,1 «Museu de la Resistència Holandesa». espaisdememoria.cat. Memorial Democràtic de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].